Espanya lidera des de fa anys les quotes de sobrepesca de la Unió Europea. El 90% de les espècies comercials del Mediterrani estan sobreexplotades. Espanya, a més, ignora sovint les recomanacions científiques i aprova quotes molt per sobre de la sostenibilitat dels estocs. És una carrera que porta just en la direcció contrària a la de la sostenibilitat ambiental.
Cal començar el més aviat possible a analitzar el rendiment i esgotament de cada recurs, controlar la contaminació i prendre una posició clara respecte al decreixement per assolir la sostenibilitat ambiental. I això vol dir garantir la regeneració dels recursos, eliminar els residus de forma sostenible i natural i assumir que els nivells de consum de matèries primeres i béns de consum són clarament excessius.
Això ens porta a l’economia circular. Cal donar el seu valor real als productes. Els materials i els recursos no són infinits, i com a tals cal trobar la forma de recuperar-los i reciclar-los perquè tornin a ser aprofitats. També cal entendre que no es pot consumir més del que la natura produeix, si es vol respectar aquest cercle.
Finalment tampoc podem oblidar la justícia social. Cal fomentar la igualtat entre les persones al voltant d’un únic mar, buscar la integració i promoció dels més desprotegits i vulnerables, i cercar una societat més justa i equitativa.