Els territoris del litoral català comparteixen una idiosincràsia, un imaginari i una identitat col·lectiva entorn la cultura marítima que els fa sens dubte afins. Són territoris tradicionalment vinculats al mar que han fet d’aquest recurs natural el seu desenvolupament socioeconòmic propi, per bé que durant generacions la majoria de la seva població hi ha estat vinculada laboral, social i emocionalment.
En alguns territoris, com és el cas de Barcelona, ha calat el missatge de ciutat que ha viscut d’esquenes al mar quedant palès així la necessitat de recuperar la relació mar-ciutat, la memòria i el patrimoni material i immaterial marítim de la ciutat, així com el sentiment d’estima cap el mar.
Alguns dels reptes que presenten els territoris amb mar per esdevenir territoris de mar serien:
- Fer d’aquest un element de desenvolupament socioeconòmic local sostenible, amb i pel territori, que generi ocupació digne i de qualitat, permetent resoldre les demandes i necessitats del sector i de la comunitat, sota paràmetres de l’economia social, esdevenint una alternativa real al model econòmic actual (economia blava vs sobreexplotació blava)
- Recuperar i posar en valor la memòria col·lectiva, professional i marítima creant un espai de construcció col·lectiva amb tots els agents implicats
- Promoure aquest vincle amb el mar i la cultura marítima des de la infància i la joventut amb la idea força de que tota vivència incorporada des de la primera edat acaba arrelant i formant part de l’essència de la persona, creant identitat i sentiment de pertinença
- Generar aquest relat col·lectiu amb tots els territoris de mar reivindicant aquest vincle històric
- Portar a terme una reflexió i debat entorn la relació port-ciutat
Pensar, en definitiva, el mar com a bé comú i com un entorn natural socialment transformador.